Menhir d’Ardèvol (3500-2200 aC)
Element del neolític que, tot i la seva denominació, es tracta d’un probable lloc d’enterrament situat a pocs metres de la carretera de Su al Miracle. Es tracta d0’un gran bloc de pedra polida que es troba tombat i partit en dos trossos. Probablement es troba desplaçat del seu lloc originari.
Emmidonament del Miracle o roc de la Mare de Déu (2000 aC)
Construcció del neolític situada a tocar de la capella de Sant Gabriel, a prop del Santuari del Miracle. Es tracta de la coberta superior d’un dolmen desmuntat, conservant-se només aquesta enorme pedra i una altra llosa caiguda en un dels costats que es creu que era una de les pedres que suportaven la superior. Tot i que pot costar una mica de veure, existeix una marca a la pedra en forma de creu, detall que exemplifica la voluntat cristianitzadora de tot allò que fos de procedència pagana. De fet, com el seu nom deixa entreveure, ha tingut usos cristians, ja que s’havia fet servir en algunes processons com a suport del tabernacle de la Mare de Déu. També és conegut com la pedra del mal de cap: la llegenda assegura que qui sigui capaç d’aixecar la pedra només fent servir el cap des de sota, no tindrà mai més mal de cap!
Tuta de Riner (1800-1200 aC)
Restes d’una mina de coure de l’Edat de Bronze situada a prop de la torre de Riner. És un dels pocs jaciments miners d’aquesta època coneguts a Catalunya. Les troballes que s’hi han fet són bàsicament eines i atuells i reposen al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
