Aquesta construcció megalítica és de les més singulars de Catalunya, tant per les seves dimensions com per la seva orientació: es tracta d’una de les anomenades galeries catalanes més grans de Catalunya. Probablement va ser construït al neolític final, cap el 2500 aC i reutilitzat en el bronze mitjà. En època ibèrica va ser arranjat com a habitacle.
Va ser descobert per mossèn Serra i Vilaró el 1916. Les diferents troballes de l’aixovar són avui dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
“El dolmen de la Vila de la Gola de Bous està situat al municipi de Llobera, (Solsonès) i és el més gran de Catalunya. El túmul fa 32 metres de diàmetre, la galeria en fa 10×1,9×2,3. Les lloses fan 2,45×2,20 m i 0,45 de gruix. Les laterals pesen unes 5 tones. Va ser descobert l’any 1916 per mossèn Serra i Vilaró (…). La prova del carboni 14 el data de l’any 2550 aC; al fons hi enterraven els cadàvers i a l’entrada hi dipositaven les ofrenes. Pel solstici d’hivern, quan surt el sol, durant uns segons, la seva llum toca al mig de la pedra del fons del dolmen i, alhora, a les dues pedres del costat”.
Joan Viladomat, 2003
Cista de Codina Sagrera (2700-2000 aC)
El dolmen de la Vila de la Gola de Bous, si bé per reconegut i singular, no és l’única construcció del megalític del municipi de Llobera. Situat al bosc de Barclons, a prop de l’hostal Nou, hi ha un lloc d’enterrament aïllat, el qual també va ser excavat per l’historiador Serra i Vilaró entorn als anys 20. Es tracta d’un sepulcre similar a una cambra megalítica amb un túmul de forma cilíndrica. Només queden dretes dues parets de lloses amb una altra de caiguda.
