Peracamps és un indret conformat pels imprecisos límits socials i culturals entre la Segarra de la vall del Llobregós i el sud del Solsonès i poc habitat. No obstant, hi passava l’antic camí ral que comunicava Solsona amb Cervera, important via de comunicació controlada i utilitzada des de molt antic, com ho demostra el significatiu fet que, al seu pas,s’hi erigissin les torres de guaita de Peracamps i Vallferosa i que fos escenari de diferents batalles.
El 27 de juliol de 1838, les tropes liberals del baró de Meer reconquereixen Solsona, ajudats per un jove sergent que fou més tard el general Prim. A causa de la inseguretat per als liberals que regnava als volants de la ciutat de Solsona, un entorn obertament carlista, l’escamot de soldats liberals no gosaven sortir de les muralles i, per tant, havien de ser abastats des de fora. L’antic camí de Solsona a Cervera, doncs, va ser protagonista de grans enfrontaments i bassals de sang.
Una de les batalles més sagnants entre el comboi de tropes liberals que portaven proveïments a Solsona i carlins emboscats va tenir lloc el 28 d’abril del 1840 a Peracamps. Els primers eren comandats per Antonio i Juan van Halen, mentre que els absolutistes estaven a les ordres del general Segarra. L’enfrontament va durar des de les set del matí fins a les set de la tarda, i en van sortir vençudes i perseguides les tropes carlines, les quals van deixar el camp de batalla ple de cadàvers. Arran de la victòria, a Van Halen li van atorgar el títol de compte de Peracamps.