Sentir la història:
les guerres Carlines
Les tres guerres carlines que van sacsejar el país al llarg del segle XIX van tenir en el Territori de Masies alguns dels escenaris de les batalles i dels episodis més transcendents, com la batalla de Peracamps o la mortaldat de Prades.
El Solsonès va ser una de les zones amb major presència dels partidaris de Carles V. Els pagesos veien amenaçats els seus interessos per les reformes liberals, alhora que les successives desamortitzacions posaven en perill els béns comunals. Entre els caps carlins destaca una important nissaga de la comarca, els famosos Tristany d’Ardèvol.
El Solsonès,
terra de carlins
La Catalunya del segle XIX fou protagonitzada per tres guerres civils (conegudes com a carlinades) en les què s’enfrontaven partidaris de l’Antic Règim i els liberals, que encapçalaven polítiques consonants amb la revolució burgesa que estava vivint Europa. Els carlins, partidaris de Carles V en el conflicte dinàstic a l’entorn la successió de Ferran VII, eren partidaris de Carles V. Eren defensors de la tradició i el que en consideraven els valors inherents (Déu, Pàtria i Rei) i eren radicalment contraris a les reformes liberals. El moviment carlí va tenir un suport social determinat i en una àrea geogràfica concreta: el recolzaven bona part de la noblesa i del clergat popular i, fonamentalment, la pagesia, com és el cas del sud del Solsonès. Els carlins lluitaven preferentment en forma de guerrilla (lluita armada irregular de grups de paisans contra l’opressor, en aquest cas el mateix poder constituït). És una forma de lluita molt òptima per al Sud del Solsonès, ja que, en bona mesura es basa en l’emboscada i el coneixement del territori és clau.
Primera guerra
carlina
Ja durant la primera guerra carlina, els fets es desenvoluparen amb una duresa extrema al sud del Solsonès. Els pobles no fortificats que a l’arribada de les tropes liberals no prenien una actitud clarament submisa, s’exposaven a terribles represàlies. A l’octubre del 1837, Manuel Gurrea, militar liberal navarrès, incendi Pinós i a primers d’any queden malparats pel foc Vallmanya, Matamargó, Prades de la Molsosa, Ardèvol, Castelltallat, Aguilarde Segarra i Fonollosa. Encara avui es poden veure molts soterranis de cases d’aquests pobles emmascarats per la fatídica crema.
Llovera, la batalla de Peracamps
Peracamps és un indret conformat pels imprecisos límits socials i culturals entre la Segarra de la vall del Llobregós i el sud del Solsonès i poc habitat. No obstant, hi passava l’antic camí ral que comunicava Solsona amb Cervera, important via de comunicació controlada i utilitzada des de molt antic, com ho demostra el significatiu fet que, al seu pas,s’hi erigissin les torres de guaita de Peracamps i Vallferosa i que fos escenari de diferents batalles.
El 27 de juliol de 1838, les tropes liberals del baró de Meer reconquereixen Solsona, ajudats per un jove sergent que fou més tard el general Prim. A causa de la inseguretat per als liberals que regnava als volants de la ciutat de Solsona, un entorn obertament carlista, l’escamot de soldats liberals no gosaven sortir de les muralles i, per tant, havien de ser abastats des de fora. L’antic camí de Solsona a Cervera, doncs, va ser protagonista de grans enfrontaments i bassals de sang.
Una de les batalles més sagnants entre el comboi de tropes liberals que portaven proveïments a Solsona i carlins emboscats va tenir lloc el 28 d’abril del 1840 a Peracamps. Els primers eren comandats per Antonio i Juan van Halen, mentre que els absolutistes estaven a les ordres del general Segarra. L’enfrontament va durar des de les set del matí fins a les set de la tarda, i en van sortir vençudes i perseguides les tropes carlines, les quals van deixar el camp de batalla ple de cadàvers. Arran de la victòria, a Van Halen li van atorgar el títol de compte de Peracamps.