El pantà de Sant Ponç és un embassament situat a la vall mitjana del riu Cardener, creat per una presa localitzada al municipi de Clariana de Cardener, que s’estén pels termes de Clariana de Cardener, Olius i Navès, a la comarca del Solsonès, no lluny del límit amb la del Bages. Forma part del conjunt [...]

Dins el terme de Clariana hi ha un dels edificis més interessants d’aquesta època. És el temple de Santa Àgata la construcció del qual es pot situar a final del segle X, amb una forta dosi de rusticitat en concepció i execució. Actualment restaurada, són poques les dades que s’ha pogut recollir d’aquesta església.

El molí està datat entre els segles XII – XIII , i se’l considera ‘romànic’ pel que fa a la seva construcció. El pont està datat  entre els XVII – XVIII , i se li adjudica l’etiqueta ‘obra popular’. Hi ha les següents hipòtesis: El pont original [no l’actual], existia fins i tot  abans que [...]

Antic pou de glaç no restaurat, situat al marge dret del riu negre i a la finca de Flotats.

El terme s’esmenta per primera vegada el 977, es creu que en aquesta època ja existia una església, que seria la capella de sant Martí, esta semiderruïda dalt d’un turo, estava situada dins de l’antic terme del castell de Joval. En un principi aquesta capella depenia de Solsona, però el 1129 passa a ser Parròquia. [...]

Durant els anys de la postguerra, l’èxode produït per la fam i la pobresa, va portar a Prades captaires i rodamóns, en busca d’aixopluc. Sovint aquests captaires s’allotjaven al local on hi havia hagut la ferreria (actual local social), però la gent del poble cregué que aquest no era el lloc més idoni per a [...]

El nom de Prades prové del mot llatí “ prata “ que vol dir prats o pastures. El lloc apareix esmentat l’any 987, quan Sendred i la seva muller Ermoviga vengueren a la vescomtessa Ermetruit i al vescompte Ermemir la seva vila anomenada Mascaró, situada al comtat de Manresa, al castell de Castelltallat, en un indret anomenat Prades…

Els Quadrells es un agrupament urbà constituït per un petit nucli de cases agrupades i un disseminat de masos que també en formen part. Geográficament està situat a migdia del municipi, tocant a la carretera L-300 que uneix Calaf amb Pinòs, km. 8.

L’any 1934 es van iniciar les obres de contrucció d’una nova església parroquial situada al plà de La Molsosa seguint un projecte del reconegut arquitecte Enric  Sagnier,  autor entre altres obres del temple del Tibidabo a Barcelona. A partir d’aquest moment i fins l’actualitat la nova església junt amb la rectoria a ella adossada esdevingueren,de [...]

El poble es centrat per l’antiga església de Santa Maria,  esmentada ja l’any 1008 i per les restes de l’antíc castell que pertangué al ducat de Cardona. A  l’església s’hi poden distingir els trets propis del romànic inicial, auster i de repoblació que en determinà la fundació, amb poques obertures i de dimensions reduïdes ja que les parets constitueixen alhora el tancament i les bases que sustenten tot el pes del sostre, format aquest per una volta de canó amb arc de mig punt

Els primers documents sobre el castell i els seus senyors daten del segle XI. Existeix un document de l’establiment d’un mas de Llobera de l’any 1002, fet per Sanç de Llobera i la seva muller, possessió que va passar al seu fill Bonfill. Aquest i la seva muller van fer consagrar l’església de Sant Pere [...]

Actualment resta una part de la torre, de planta rectangular, datada vers l’any 1000. La torre de Peracamps és coneguda per les batalles que els carlins i els liberals hi van lliurar els anys 1837 i 1840. Al cim d’una petita elevació hi ha el castell. És un edifici romànic i com la majoria de [...]

És una galeria coberta, formada per 5 lloses. El corredor que no es diferencia de la cambra fa 5,90 metres de llarg. Entre el corredor i la cambra hi havia una porta de tipus llosa perforada, la meitat de la qual encara es conserva. La cambra està orientada est-oest. S’ha datat, mitjançant el carboni 14, [...]

Fou consagrada el 29 d’octubre de l’any 1037, després d’haver estat dotada per Bonfill de Sanç, senyor de Llobera, i la seva muller, germana del bisbe d’Urgell sant Eribau. Ben altrament al que succeeix amb les altres esglésies romàniques del municipi de Llobera, la majoria de les quals conserven l’estructura arquitectònica romànica malgrat les reformes, [...]

Localitzada al nucli del municipi. Aquesta església fou bastida de nou entre 1943 i 1945. És de planta rectangular amb absis. Tot l’edifici està fet de materials moderns. Hi ha un cor i també una sagristia. A l’exterior a la dreta de l’entrada hi ha un campanar rectangular amb sostre de quatre vessants. Té quatre [...]

El Castell de Madrona ens  ha arribat molt transformat i en un estat molt precari. Comparteix l’espai amb l’antiga església de Sant Pere de Madrona, d’estil romànic. i ambdós edificis configuren un espai monumental, assentat dalt de la roca amb un fort desnivell a les vessants. Com era habitual a la baixa edat mitjana, no [...]

L’originària creu de Madrona era una creu termal d’orígen gòtic, possiblement datada al s. XV  ubicada al camí ral que connectava el Castell de Madrona i l’antiga església romànica amb la nova església parroquial del s. XVIII. El conjunt de la creu constava d’un fust octogonal amb un capitell també octogonal amb representacions, probablement, dels [...]

Per la contrada també s’explica la història de la Creu dels Lladres, situada a Santes Creus del Bordell (on hi ha una capella romànica) on van ser ajusticiats uns lladres que van venir a robar a la rectoria durant les guerres carlines. S’explica que aquests lladres picaren a la porta del rector dient: “Obriu som [...]

L’església de Sant Climenç  consta d’una sola nau, amb absis rodó i amb coberta de volta de canó i arcs de mig punt. A la façana principal es troba la porta d’entrada que imita el romànic i una finestra en forma de creu. L’absis està decorat amb una gran cornisa  i hi ha una finestra [...]

La Fossa del Camí del Casals és una cista neolítica que data del 3000 a.c. Aquest sepulcre es troba orientat d’est a oest al costat del camí de Casals per on hi passa el GR 3, fet que el fa visible per a aquells excursionistes que freqüenten la zona. Va ser restaurada fa uns 7 [...]

Ardèvol és un poble on la major part de la població (114 habitants) viu dispersa en masies i es troba situat a la part sud de la comarca del Solsonès, al peu de la serra de Pinós, molt a prop del Centre Geogràfic de Catalunya (situat al Santuari de Pinós). Del nucli destaca l’església parroquial [...]

Datat en l’any 2500-1500 aC al. bronze mig. Dolmen de la Pera o Galeria Catalana de la Pera: Lloc d’enterrament inhumació col·lectiu dolmen. Del -2200 / -1800, del calcolític. El sepulcre consisteix en una cambra rectangular de 4.8 per 1.8m. I 1.4 m d’alçada, orientada d’est a oest. Les parets són fetes amb grans lloses [...]

Al sector NE del terme, en un territori emboscat i al voltant de la riera del seu nom (que amb la de Vallmanya forma la de Salo o de Coaner), als contraforts de llevant de la serra de Pinós, hi ha el terme parroquial de Matamargó (47 h el 2005). Se celebra la festa major [...]

Sant Just d’Ardèvol celebra la festa de la Santa Creu el primer diumenge de maig i, el 16 d’agost, l’aplec a l’ermita de Sant Roc. L’església de Sant Just, existent ja al s XII, fou reconstruïda al s XVI; fou sufragània de Su fins al principi del segle actual. Pertanyia a l’antic municipi d’ Ardèvol.

Santuari de Santa Maria de Pinós, centre de devoció comarcal que s’alça als vessants septentrionals de la mateixa serra, a 904 m d’altitud, dominant una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny. L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes (la llinda de la portalada és del 1642), conservà fins a la [...]

L’embassament de l’Alsina es va començar a construir l’any 1988 a prop de la casa Alsina, al terme municipal de Riner. La seva construcció es va iniciar a partir d’un petit toll, el toll del Taulís, format per l’aigua de la Font de les Hortetes, la qual avui dia encara alimenta l’embassament. Les aportacions d’aigua [...]

Més al S, a la dreta del torrent d’Avellanosa, hi ha l’antiga església de Freixinet, dedicada a sant Cristòfol, sufragània de la parròquia de Riner; els plans de Freixinet són lloc de producció de cereals i s’han establert granges de cria de bestiar de corral i de porcs. Aquest llogaret, que tenia 64 habitants el [...]

Hi ha una torre majestuosa a Riner, amb una masia enganxada a la paret de migdia. Les òlibes han tornat a viure a la sala gòtica després de l’incendi del 98. La lleura de les parets i la parella de pins que s’havien espavilat per viure al capdamunt de la torre ho han passat pitjor. [...]

A l’extrem NE del terme, prop del Cardener i la carretera de Manresa a Solsona, hi ha la parròquia de Santa Susanna, el 1991 tenia 45 habitants. La primitiva església es troba arruïnada, i el 1927 fou bastida la nova vora la carretera, que no passa gaire lluny del camí ral antic. El lloc és [...]

El Miracle és un disseminat (47 habitants el 1991) que s’escampa a l’entorn del santuari pròpiament dit, el qual és el centre de major atracció del municipi, i és situat a l’extrem occidental del terme, prop del tossal de Sant Gabriel. El conjunt dels edificis del santuari del Miracle és precedit per la gran església, [...]