La Molsosa
Esteu a: Inici > Poblacions > La Molsosa
PRESENTACIÓ:
El municipi de La Molsosa està ubicat al l’extrem N-E de l’altiplà segarrenc de Calaf, accidentat per la serra de Castelltallat que separa la riera de Salo i de Coaner - ambdues de la conca el Llobregat - del Llobregós que també neix al terme i porta les aigües al Segre i al sud-oest de l’ Altiplà de Calaf. Oest de la Vall del Llobregós. Des de Prades, a l’est, la vall de Coaner.
La situació de transició li atorga una alta diversitat ecològica que va des de fauna i flora típica del altiplans segarrencs fins a fer possible la presència d’espècies de muntanya mitjana com els corniols.
Entre els Quadrells i Anfesta existeixen sòls guixencs, provinents de l¡antiga conca sedimentària. Això ha fet possible que trobem a La Molsosa espècies de flora d’alt valor ecològic adaptades a les zones guixenques: és el cas del ruac o de la trincola.
El paisatge està format per camps de conreu, boscos de pinassa i algunes rouredes de fulla petita, molt sovint acompanyats de nombroses fonts naturals.
Al començament del segle IX, la frontera amb l’Islam se situà als rius Llobregat i Cardener i a la serra del Montsec. Calia repoblar el territori per defensar-lo de l’avenç islàmic.
Als s. X i XI s’omplí de pobladors i començaren a conrear sòls pobres als vessants de les muntanyes i turons d’aquesta part de l’Alta Segarra. La fam de terra de pagesos i repobladors provocà que s’instal.lessin en zones boscoses i apartades. Així, com en d’altres indrets, es construiren els castells i les torres del municipi.
El lloc de La Molsosa apareix documentat l’any 996 i la seva parròquia el 1040.
Cap els segles XI i XII el castell de la Molsosa va tenir com a castlans els Òdena, que repoblaren Calaf. El comtat de Cardona, esperonat pel repoblament de Calaf, organitzaren a inicis del segle XI, el terme de la Molsosa.
A poc a poc, la població es degué anar organitzant a cura dels primers castlans o senyors dels castells. Es degueren formar Prades , Enfesta i l’antiga quadra dels Quadrells. Aquests són avui els 3 nuclis de població del municipi. Destaca el nucli de Prades,amb carrers estrets i tortuosos i passos coberts que conflueixen a la petita plaça del poble. El primer de maig es celebra la Fira de Sant Ponç de Prades, que acull productes d’artesania local i música al carrer.
Festivitats:
- Festa major de La Molsosa 15 d’agost
- Primer diumenge de maig:Fira de sant Ponç a Prades associació Cultural de Prades Prades (la Molsosa)
- Darrer diumenge d’agost: Festa Major dels Quadrells
- Tercer diumenge de juliol: Festa Major de Prades associació Cultural de Prades (la Molsosa)
- Primer diumenge d’agost:Festa Major d’Enfesta (la Molsosa)
- Tardor: caminada popular de Prades, Associació cultural de Prades
Entitats:
- Associació Cultural de Prades
- Associació Cultural dels Quadrells
- Associació de Veïns La Molsa
- Comissió de Festes de La Molsosa
- Comissió de Festes d’Anfesta
- Ajuntament de La Molsosa
- ADF Natura Viva
- Associació de Caçadors
Dades generals:
Superfície: 26,89 km2
Altitud: 667 m
Habitants: 119 (al 2009)
Densitat de població: 4,43 hab/km2
En la documentació antiga Molsosa (s.XI), derivat col.lectiu de molsa, per la seva abundor en aquest lloc.
INDRETS D'INTERÈS A LA MOLSOSA:
Durant els anys de la postguerra, l’èxode produït per la fam i la pobresa, va portar a Prades captaires i rodamóns, en busca d’aixopluc. Sovint aquests captaires s’allotjaven al local on hi havia hagut la ferreria (actual local social), però la gent del poble cregué que aquest no era el lloc més idoni per a [...]
[llegir +]
El nom de Prades prové del mot llatí “ prata “ que vol dir prats o pastures. El lloc apareix esmentat l’any 987, quan Sendred i la seva muller Ermoviga vengueren a la vescomtessa Ermetruit i al vescompte Ermemir la seva vila anomenada Mascaró, situada al comtat de Manresa, al castell de Castelltallat, en un indret anomenat Prades…
[llegir +]
Els Quadrells es un agrupament urbà constituït per un petit nucli de cases agrupades i un disseminat de masos que també en formen part. Geográficament està situat a migdia del municipi, tocant a la carretera L-300 que uneix Calaf amb Pinòs, km. 8.
[llegir +]
L’any 1934 es van iniciar les obres de contrucció d’una nova església parroquial situada al plà de La Molsosa seguint un projecte del reconegut arquitecte Enric Sagnier, autor entre altres obres del temple del Tibidabo a Barcelona. A partir d’aquest moment i fins l’actualitat la nova església junt amb la rectoria a ella adossada esdevingueren,de [...]
[llegir +]
El poble es centrat per l’antiga església de Santa Maria, esmentada ja l’any 1008 i per les restes de l’antíc castell que pertangué al ducat de Cardona. A l’església s’hi poden distingir els trets propis del romànic inicial, auster i de repoblació que en determinà la fundació, amb poques obertures i de dimensions reduïdes ja que les parets constitueixen alhora el tancament i les bases que sustenten tot el pes del sostre, format aquest per una volta de canó amb arc de mig punt
[llegir +]
Anfesta constitueix un enclavament dins el terme municipal de Calonge de Segarra. El castell d’Anfesta es troba documentat a partir del 1314 i era la residència habitual dels senyors que durant el feudalisme administraven el lloc en nom dels Cardona. Dins el comtat de Cardona, Anfesta formava part de la batllïa de Torà però en formar-se [...]
[llegir +]ESTABLIMENTS A LA MOLSOSA:
Cal Gambada és una casa de poble del segle XVIII situada al bell mig de la petita plaça de Prades de La Molsosa. La casa ha estat completament rehabilitada i s’hi han adequat dos allotjaments rurals independents, amb capacitat per 4-5 persones cadascun i totalment equipats amb calefacció, cuina, sala – menjador, rentadora, microones, televisió, [...]
[llegir +]
Per la seva condició d’aïllada i alhora propera a nuclis poblats, la casa és ideal per a reunions amb la família o els amics. Rutes de senderisme i BTT . Mercat setmanal a Torà(divendres)i Calaf(dissabte). Activitats pròpies del Solsonès, Anoia i Segarra.
[llegir +]
El Xai de Puigpelat només ha estat alimentat amb la llet de les mares, que s’ha alimentat únicament de pastures de la mateixa explotació de la Casa Puigpelat. Es tracta d’una alimentació natural i tradicional, basada en l’aprofitament de tots els recursos naturals de la finca (boscos, camps, etc.) Des de l’any 1373, la Casa Puigpelat [...]
[llegir +]