Us convidem a conèixer els paisatges del Baix Solsonès i entorn.

Dolmen de Llanera

Territori de Masies convida a conèixer els paisatges del Baix Solsonès i entorn. Els constitueixen, principalment, rouredes incipients de roure subpirinenc i de fulla petita, carrascars, pinedes de pinassa i de pi blanc, brolles de romaní , joncedes i fenassars, alguns apareguts del rebrot en les zones afectades pel gran incendi del 98. Aquest foc va afectar més de 20.000 hectàrees d’aquestes contrades.

Al baix Solsonès, d’altra banda, l’associacionisme i el patrimoni cultural popular són uns dels principals actius de la comarca. En un territori dispers com és el cas, les dinàmiques associatives cobren una gran importància en la dinamització i la cohesió de la població, i en són una bona mostra l’elevat nombre d’entitats associatives que, ja sigui des de l’altruisme o des de la professionalitat, treballen per al benestar col·lectiu comarcal. Llegeix-ne més al subapartat maneres de fer.

Així mateix, Territori de Masies convida a descobrir diferents indrets d’interès popular, històric, paisatgístic o popular dels municipis que en formen part. I, finalment, es proposa descobrir la història a través de quatre episodis que han definit la idiosincràsia d’aquest territori al llarg dels segles. Un és la prehistòria, amb importants testimonis de la cultura funerària en forma de dòlmens. L’altre eix temàtic s’anomena Terra de Frontera, i compta amb destacats vestigis fruit de la fortificació en època medieval per tal d’evitar l’avanç dels sarraïns. També va tenir un impacte destacat al Baix Solsonès les guerres carlines. Destacats capitosts carlins eren d’aquestes contrades, i va ser aquí on es van lliurar alguns dels episodis més significatius del conflicte, principalment durant la primera i la segona guerra.

Paisatges

Constituït principalment per rouredes incipients de roure subpirinenc i de fulla petita, carrascars, pinedes de pinassa i de pi blanc, brolles de romaní , joncedes i fenassars. Els conreus de cereal que configuren un mosaic agroforestal d’alt interès i els boscos de ribera com el riu Negre i el riu Cardener i l’entramat de petites rases que banyen els municipis, i l’extrem més meridional de la Ribera de Madrona l’embassament de l’Alsina i el pantà de Sant Ponç es presenten com els petits oasis enmig d’una terra en regeneració d’un fort incendi, que el 1998 va afectar més de 20.000 ha d’aquestes contrades. La meitat meridional del Solsonès és un territori diferenciat del nord, més muntanyós, més humit que conforma els límits dels Prepirineus catalans.

Les serres de Pinós i del Rèvol accidenten el paisatge i trenquen el paisatge planer de la gran depressió de l’Ebre i donen pas a les terres que s’enlairen cap el prepirineu. És precisament aquest variat relleu i climatologia que fa del territori una gran font de diversitat biològica que compta amb petites zones humides, planes agrícoles, boscos i formacions guixenques amb endemismes importants a La Molsosa.

Destacar en aquests paratges espècies com l’àguila calçada i la marcenca, el falcó mostatxut, mussols i òlives. Als rius podem trobar-hi alguna llúdriga, ànecs collverds i algun blauet i a les basses diversos ocells aquàtics com el balquer, la polla d’aigua i el cabusset, etc. que podem observar des de les instal·lacions ornitològiques de l’embassament de l’Alsina, instal·lades pel Grup de Natura del Solsonès.

La flora és rica i variada, gatolins, clavells boscans, boixedes i algun peu de boix grèvol, corniols, ruac i abelleres esdevenen algunes les espècies del nostre entorn.

Tota aquesta diversitat queda avalada per l’existència d’un PEIN de 175 ha (el del Miracle) i un espai de Xarxa Natura 2000 (Les Obagues de Madrona), així com diversos Espais d’interès Natural com les planes agràries de La Molsosa, de Puigferrers, els Plans de Sant Tirs o el mosaic de roures de Llobera.

Maneres de fer

Al baix Solsonès, l’associacionisme i el patrimoni cultural popular són uns dels principals actius de la comarca. En un territori dispers com és el cas, les dinàmiques associatives cobren una gran importància en la dinamització i la cohesió de la població, i en són una bona mostra l’elevat nombre d’entitats associatives que, ja sigui des de l’altruisme o des de la professionalitat, treballen per al benestar col·lectiu comarcal. Concretament, hi ha una trentena d’entitats que organitzen festivitats i actes al territori (consulteu-les a les fitxes dels diferents municipis).

Un element singular de la comarca és segurament la gran quantitat de gent que apleguen les cites populars anuals que mai fallen: les celebracions tradicionals del folklore solsoní, un element de la cult.

Les fires i festes del Sud del Solsonès

El Solsonès compta amb 7 fires anuals, dues d’elles celebrades des de temps immemorials: la Fira de Sant Isidre de Solsona, i la Fira de Santa Llúcia de Navès. I tres d’elles es celebren als municipis del Sud del Solsonès. En totes hi trobem productes artesanals. A més a més, en el cas de la Fira del Trumfo, de Sant Isidre, de la Torregassa, de l’Empelt i de Santa Llúcia, també hi ha productes alimentaris i relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i les eines del camp. Els grans protagonistes de les fires del Solsonès són, doncs, l’artesania, l’agricultura, la ramaderia i els oficis tradicionals i eines del camp.

Al llarg de l’any es celebren diferents actes al territori com Festes Majors, Fires, estrenes d’obres de teatre local, caminades… Gairebé totes elles són impulsades des d’entitats sense afany de lucre. Podeu consultar-les a la fitxa de cada municipi.

La cuina del Baix Solsonès

La gastronomia també té un recneixement singular a la zona, que compta amb bons embotits artesanals com els bulls, i butifarres blanques i negres. A més a més, els bolets, que abunden als boscos de la comarca, també tenen un bon paper en la cuina tradicional.

Un altre dels productes típics i molt usats a la zona és l’allioli de codony. Pinell en celebra una festa el dia de Sant Climenç. Un plat conegut es també el blat pelat a la cassola, que es cuina amb carn de porc.

Pel que va als dolços, es fan molt les coques de llardons i també son típiques les bales de trabuc que son com uns confits d’ametlles. La ratafia és un dels licors típics de la zona, especialment d’Ardèvol.

Per tal de potenciar el producte local i la seva gastronomia, un cop l’any el Gremi d’Hostaleria del Solsonès organitza les Jornades Gastronòmiques.

A més, al Sud del Solsonès, com a la resta de la comarca, en els darrers temps han crescut les iniciatives d’artesans professionals, tant alimentaris com no alimentaris. Al Sud del Solsonès existeixen 13 iniciatives artesanes, 3 de les quals formen part de la xarxa ‘Territori de Masies’, totes elles relacionades amb l’hostaleria (bolets i conserves de bolets Rovirasansa, Xai de Cal Puigpelat, Forn de Pa Guerres). Podeu ampliar-ne informació a l’apartat producte local.